Soldadura TIG

La soldadura TIG (Tungsten Inert Gas) permet soldar diferents objectes metàl·lics, es caracteritza per l'ús d'un elèctrode permanent de tungstè^[1] aliat de vegades amb tori o zirconi en percentatges normalment no superiors al 2%. A la punta d'aquest elèctrode, en aproximar-se a pocs mil·límetres de l'objecte a soldar, s'inicia un arc elèctric que, degut al pas d'un elevat amperatge, produeix la fusió dels elements a ser soldats. En els soldadors moderns, un sistema electrònic regula el pas de l'electricitat, per tal que la fusió quedi controlada en tot moment. El lloc on es produeix la fusió necessita estar en una atmosfera especial, lliure d'oxigen i nitrógen, per la qualcosa cal aplicar-hi gas inert. Donada l'elevada resistència a la fusió del tungstè (fon a 3.422 °C) aquest elèctrode no es fon i, per tant, no s'incorpora a la soldadura. Tot i això, la punta de l'elèctrode es desgasta després d'un ús prolongat.^[2] Els gasos més utilitzats per a la protecció de l'arc en aquesta soldadura són l'argó i l'heli, o barreges d'ambdós^[3]

Una altra característica d'aquest procés de soldadura és que podem escollir entre aportar un element extern, metàl·lic^[4] que normalment té forma de barreta, o bé soldar sense necessitat d'aportar material, utilitzant únicament el metall base.

Aquesta soldadura està situada entre les tècniques de soldadura difícils d'aprendre.